por Raffaele Pinto, profesor de filologia italiana de la U.B.
Extraido del diari AVUI
Català:
"Molt més que l'assetjament d'un dirigent sàdic,
és l'odiosa complicitat dels seus companys allò que destrueix
l'autoestima de la víctima. En un medi moralment infecte, on predominen
el servilisme covard, els somriures hipòcrites i la falsa solidaritat,
la víctima està sola i no pot sincerar-se amb ningú.
Els més fràgils arriben a persuadir-se que són de veritat
tan menyspreables com els altres diuen, i interioritzen com a sentiment de
culpabilitat el rebuig que els seus companys manifesten per la seva iniciativa
professional.
Es per això que els assetjats que acudeixen als tribunals encara són
una minoria insignificant, generalment els que aconsegueixen trobar en els
companys una solidaritat autèntica. Els altres, o sigui la gran majoria,
abandonen la feina, o accepten per tota la vida condicions de treball humiliants".
Castellano:
" Mucho más que el acoso de un dirigente sádico
, es la odiosa complicidad de sus compañeros aquello que destruye la
autoestima de la víctima . En un medio moralmente infecto , donde predomina
el servilismo cobarde, las sonrisas hipócritas y la falsa solidaridad,
la víctima está sola y no puede sincerarse con nadie .
Los más frágiles llegan a persuadirse que son tan menospreciables
como los otros dicen y interiorizan como sentimiento de culpabilidad el rechazo
que sus compañeros manifiestan por su iniciativa profesional .
Es por eso que los acosados que acuden a los tribunales todavía son
una minoria , generalmente aquellos que consiguen encontrar entre los compañeros
una solidaridad auténtica. Los otros, o sea la gran mayoría,
abandonan el trabajo , o aceptan para toda la vida unas condiciones de trabajo
humillantes".
La PREVENCION
Català:
"La manera d'aturar l'assetjament laboral és
la creació, a cada centre, fàbrica o oficina, de comissions
de vigilància, en les quals haurien de figurar representants de l'empresa
i representants dels treballadors (funcionaris i no funcionaris, a l'administració
pública). Els empleats podrien acudir-hi quan se sentissin intimidats,
i trobarien persones disposades a escoltar-lo, i amb autoritat per intervenir.
La sola existència d'una estructura com aquesta seria un revulsiu del
mobbing, si tingués credibilitat i eficàcia. Els sindicats haurien
de fer-se càrrec d'aquest tema i incloure en les seves reivindicacions
la creació de comissions d'aquest tipus arreu.
Al costat de les formes clàssiques d'explotació, que mortifiquen
el treballador en la remuneració econòmica, el temps de treball
i la integritat física, la humiliació moral, mitjançant
el mobbing, representa avui una nova forma de vexació, més sofisticada,
pero igualment odiosa".
Castellano:
"La manera de parar el acoso laboral es la creación,
en cada centro, fábrica , u oficina ,de comisiones de vigilancia, en
las cuales habrían de figurar representantes de la empresa, y representantes
de los trabajadores (funcionarios y no funcionarios, en la administración
pública) .
Los empleados podrían acudir cuando se sintieran intimidados y encontrarían
personas dispuestas a escucharlos y con autoridad para intervenir. La sola
existencia de una estructura como esta sería un revulsivo del mobbing,
si tuviera credibilidad y eficacia.
Los sindicatos deberían hacerse cargo de este tema e incluir en sus
reivindicaciones la creación de comisiones de este tipo, en todos los
lugares. Al lado de las formas clásicas de explotación , que
mortifican al trabajador en la remuneración económica, el tiempo
de trabajo y la integridad física, la humillación moral, mediante
el mobbing, representa hoy una nueva forma de vejación, mas sofisticada
pero igualmente odiosa".
Extraido del diario AVUI.
En catalán y en castellano
Raffaele Pinto. Professor de filologia italiana a la UB
