La Intervenció social en casos
de mobbing
Per Marina Parés Soliva.
JORNADA PRESENTACIÓ DE L´O.M.-ICA
Agraïments:
En primer lloc vull agraïr al coordinador de l´O.M en J. M. l´invitació
a participar en aquest projecte i també a l´Institut Català
d´Antropología el seu suport, en especial a la Sra Verena Stolcken
.
Es de valorar que l´Observatori del Mobbing estigui enmarcat per la
ciència antropològica . M´agrada en especial la definició
de Marvin Harris de l´antropología com " l´estudi
de l´humanitat, dels pobles antics i moderns i dels seus estils de
vida ". He triat la definició de Harris perque va ser un home
maltractat i sempre en conflicte amb els altres antropòlegs donada
la seva controvertida teoria del "materialisme cultural"
Introducció:
He volgut centrar l´intervenció social en el tema del Mobbing
en les tres basants: individual, grupal i col.lectiva ; donat que entenc
que el mobbing no es només un problema laboral ja que les consecuències
son socials i els orígens no son, exclusivament, laborals.
En la basant individual s´analitzarà la manera en que ha d´intervenir
el treballador social amb la víctima. Aconseguint la reconexió
i la cicatrització a través de les pautes d´intervenció.
La visió grupal serà una breu descripció del moviment
associatiu actual , i la prespectiva col.lectiva constarà d´una
reflexió sobre el paper dels valors culturals d´una societat.
La
Intervenció Individual:
La intervenció: es basa en aconseguir "reconectar" per
una banda i en "cicatritzar" per l´altre.
Reconectar
consisteix en ajudar a la víctima a conectar amb les seves necesitats i desitjos. A través d´un procès de conectar amb necessitats i desitjos interns i desconectar-se de necessitats i desitjos externs.
Cicatrització:
Per una bona cicatrització cal passar per 6 etapes abans de poder
oblidar la situació traumàtica.
Les etapes son: 1- Exploració, 2- Expressió, 3- Confort, 4-
Compensació, 5- Perspectiva i 6- Canalització.
1- Exploració:
inclou una reconstrucció dels fets, dels sons, de les olors. . La
víctima ha d´iniciar una introspecció , un viatge a
l´interior de sí mateix. Un reviure-ho.
2- Expressió: s´ha
de poguer expresar com va anar i què va sentir. Cal permetre que
parli, tot lo llargament que calgui.
3- Confort: S´ha de trobar
formes de consolar-se, ja sigui abraçant-se, cuidar-se, mimar-se
i també rebre atencions i cures.
4- Compensació: La víctima
necessita buscar resersir-se, i iniciar accions que la compensin de tot
el dolor que ha viscut. A vegades aquestes accions van encaminades a iniciar
procesos judicials.
5- Perspectiva: La víctima
ha d´arribar a saber cóm l´ha arribat a afectar aquest
episodi . Les coses que ha perdut i les que ha pogut guanyar.
6- Canalitzar : Implica
integrar-ho en la vida, no avergonyir-se . Poguer-n´he parlar obertament.
7- Oblidar: Només a partir
d´aquí . Oblidar internament ( deixar anar, ja está
passat) i externament (a través de les compensacions)
S´han
de vigilar els desitjos de vengança. Si no oblida , l´assetjador
li controlarà la vida.
Perill
de la cicatrització en fals : quan les ferides emocionals s´han
oblidat enlloc de curar-les. Es sap que no están curades perque enfront
una situació similar ,es recorda el dolor i es reviu.
L´objectiu
de la reconexió i de la bona cicatrització es la recuperació
de l´autoestima de la victima. No cal treballar-ho per si mateixa
sino a través de les àrees o àmbits en les que ho ha
perdut
Les Pautes d´Intervenció son:
a) El Pensament Positiu . Com estratègia per anar en contra de: generalitzar
( tota la meva vida es un desastre),d´ exigerar i d´excloure
(algunes part de la vida) .
b) Bon domini de l´Estrés . A través de la relaxació
i de l´esport.
c) El treball de l´assertivitat: Assertivitat és comunicar
clarament les necessitats, els desitjos i els sentiments.
Aconseguir-ho es saber:
Què
volem?: Cal demanar-se clarament amb quín tipus de persones
es vol relacionar . Dir el que volem pot ser viscut com "plantar cara"
i això vol dir aprendre assumir riscos.
Què
necessitem?: Per ajudar a respondre´s ajuda a veura a la
víctima com estarà un cop hagui visualitzat aquesta necessitat
:
- què tindrà?: amics, benestar....
- com serà? : més feliç, més sociable....
- què hi haurà? : més (de seguretat, bones estones...)
i menys de soletat.
Què
sentim?: Ser honestos amb els nostres sentiments.
CONCLUSIONS:
La persona afectada ha de recuperar la seguretat en ella mateixa comprenent
el que li passa.
Ha de poder pendre contacte amb el motiu dels seus malsons , ha de descobrir
per si matreixa la relació que hi ha entre el pànic que experimenta
i el seu rebutg enfront imatges doloroses del que li ha passat .
També ha de coneixer les formes en que es manifesta la seva hipervigilància.
Tot això amb l´ objectiu , que:
- la víctima es dongui compte que pot exercir un cert control sobre
el que li passa.
- Recordi els detalls dels succesos que van produir el trauma a fi de superar-ho.
REFLEXIONS SOBRE LA INTERVENCIÓ INDIVIDUAL
La intervenció
Individual no atura l´assetjament , però ajuda a sortir mes
ben parat.
Referent a la mediació
. Entenent que en la mediació no es busquen culpables i en l´assetjament
hi ha un culpable , es fa dificil pensar en els bons resultats i molt més
dubtòs al tractar-se (el assetjador) d´una persona perversa.
En l´assetjador
hi ha un gaudi i un plaer en crear i fer mal , disfruta amb l´omnipotència
que dóna el danyar i el perjudicar a un altre ser humà. El
contingut del discurs de l´assetjador sempre serà deshonest.
La violència
es exercida en petites dosis per part d´un grup contra un individuo.
La
Intervenció Grupal: El Moviment associatiu actual.
L´ associació catalana , que tinc l´honor de representar,
compta amb més de 40 socis i fa poc mes d´un any de la seva
creació. Está formada per persones que patim o hem patit assetjament
psicològic en el lloc de treball. Som afectats que volem lluitar
contra l´exercici d´aquestes práctiques violentes i que
pensem que ho podem aconseguir unint les nostres forçes.
La
Intervenció Col.lectiva: Els valors culturals d´una societat.
L´emergència del fenòmen de l´assetjament psicològic
en el treball pot ser interpretat com un augment de les práctiques
violentes d´una societat, potenciades per unes relacions laborals
marcades per la precarietat laboral; però també pot ser interpretat
com la manifestació d´un rebuig social enfront qualsevol exercici
de la violència.
Soc de l´opinió que poder parlar del mobbing i difondre el
fenòmen ajudarà a aquesta societat nostra a indignar-se de
la tolerància social enfront la violència en els àmbits
laborals , de tal manera que aconseguim la seva erradicació.
Opino que l´Obserevatori del Mobbing pot tenir un
paper decisiu, donat que l´antropología es una ciència
social que estudia les dimensions de l´home i que, a més a
més, ha estat la disciplina que ha efectuat estudis sobre la cultura.
Es important resaltar que el concepte de cultura desde l´antropologia
social abarca també el significat com procès social dins d´una
societat determinada. D´aquí que sigui tan esperançador
l´auspici de l´ Institut Català d´Antropologia
al Observatori del Mobbing, doncs ens caldrà un canvi cultural per
erradicar aquestes práctiques en el sí de la mateixa societat.
Moltes gràcies per la seva atenció.
Marina Parés Soliva
Presidenta del Servei Europeu d Informació sobre el Mobbing (Sedisem).
http://www.acosomoral.org
http://www.forosdelmobbing.info