--------------------------------------------------------------------------------

Les dones temen més que els homes que els canviïn l’horari de feina contra la seva voluntat

--------------------------------------------------------------------------------

L’Enquesta de Condicions de Treball de Catalunya (ECTC), realitzada entre més de tres mil treballadors i treballadores, mostra que, en línies generals, no trobar feina en cas de quedar-se a l’atur preocupa relativament poc els treballadors i treballadores catalans, en comparació amb el neguit, més freqüent, que provoca una eventual reducció del sou.

Així, mentre un 41,5% dels enquestats es mostra molt preocupat davant l’eventualitat que li variïn el salari, gairebé la meitat, el 22,7%, assegura sentir-se també molt preocupat davant la possibilitat de no trobar feina si perd l’actual. Cal dir, però, que un 33,5% dels treballadors no es mostra gens preocupat per un possible canvi de sou, i un 30,5% tampoc no sent cap inquietud davant la possibilitat de quedar-se a l’atur.

La menor preocupació davant la possibilitat de perdre la feina es pot deure al fet que ara per ara Catalunya té la taxa d’atur més baixa en gairebé 30 anys i, segons la darrera Enquesta de la Població Activa (EPA), ja hi ha més de 3,5 milions de persones ocupades.

Pel que fa a les percepcions en funció del sexe, cal dir que en general les dones es mostren lleugerament més preocupades que els homes per patir rebaixes de sou, quedar-se sense feina o fins i tot que es modifiquin en contra de la seva voluntat les tasques que han de fer. En canvi, la diferència per sexes s’accentua en relació a l’horari, ja que un 20,8% de les dones assegura estar molt preocupada per patir un canvi d’horari contra la seva voluntat, mentre que només un 13,8% dels homes sent aquest neguit.

En general, l’Enquesta mostra que la majoria de treballadors i treballadores catalans no té por de reclamar millors condicions de treball, ni se senten tractats de forma autoritària o injusta al seu lloc de feina. Malgrat això, s’aprecia que les dones tenen més dubtes que els homes a l’hora de demanar millores laborals, ja que un 64,9% assegura no tenir mai por a plantejar aquestes demandes, xifra que augmenta al 73,9% entre els homes.

Els casos de violència física al lloc de treball, d’assetjament sexual o de discriminació per raons de nacionalitat, raça, sexe, discapacitat o orientació sexual són bastant infreqüents, sempre inferiors al 3%, amb l’única excepció de la discriminació per raons d’edat, que un 4,5% de les dones assegura haver experimentat personalment.

L’assetjament moral afecta més les dones

Per contra, l’assetjament moral sembla tenir una major incidència en l’àmbit laboral, ja que un 6,4% dels homes i un 9,4% de les dones asseguren haver-ho patit a la seva empresa en els darrers 12 mesos.

Pel que fa a la identitat dels assetjadors, en un 67,6% dels casos l’assetjament el va exercir el cap, en un 33,4% companys, en un 8,1% subordinats i en un 19,4% persones externes a la feina, com clients o usuaris. Cal dir que hi ha treballadors que consideren que han patit assetjament per part de més d’un d’aquests estaments.

La majoria afirma que pot comptar amb l’ajut de companys i caps

Les relacions personals són un dels aspectes essencials per avaluar la satisfacció a la feina dels treballadors i treballadores. En aquest sentit una ampla majoria dels assalariats catalans sembla satisfeta de la relació que mantenen tant amb els seus companys de feina com amb els seus caps immediats.

Així, el 80,2% dels 3.127 enquestats afirma que moltes vegades o sempre compta amb el suport dels seus companys. També són majoria els treballadors i treballadores que poden comptar amb l’ajut del seu cap immediat, tot i en aquest cas el percentatge és una mica més baix, del 63,6%.

Crítics amb la capacitat de planificació dels caps

Posats a avaluar la capacitat per planificar bé la feina dels seus caps, els enquestats es mostren una mica més crítics, ja que, si bé la majoria considera que moltes vegades o sempre els caps organitzen bé les tasques, un 40,1% es manifesta un cert descontent en aquest àmbit.

Preguntats per si els seus superiors mantenen una bona comunicació amb els treballadors, un 65,4% considera que la comunicació amb els seus caps és bona moltes vegades o sempre, mentre que un 6,2% creu que mai manté una bona comunicació amb els seus caps immediats.

De fet, sis de cada deu treballadors asseguren que se’ls informa amb prou antelació dels canvis que poden afectar al seu futur, percentatge que puja fins el 74,8% quan es tracta d’informar sobre tot allò que el treballador necessita saber per desenvolupar les seves tasques. Cal dir que un 23,1% dels enquestats assegura que mai (15%) o només alguna vegada (8,1%) se li notifiquen els canvis que poden afectar el seu futur.

Pel que fa al reconeixement que rep el treballador per la feina feta i l’esforç necessari per assolir-la, un 72,5% del total considera que el rep amb una certa freqüència, mentre que només un 15,4% assegura que mai rep aquest reconeixement per part dels seus superiors.

L’Enquesta de Condicions de Treball de Catalunya s’ha fet a partir d’entrevistes fetes a 1.782 homes i 1.345 dones i recull aspectes tan diversos com les condicions sociolaborals, les condicions de seguretat i salut laboral, aspectes referits a la relació amb companys i superiors i a la pròpia satisfacció en el treball. En breu estarà finalitzada la part de l’ECTC que fa referència a la percepció dels empresaris.

Dimarts, 21 d’agost de 2007//
http://premsa.gencat.net/display_release.html?id=26832