|
Ens
referim a assetjament moral (AM) en el lloc de treball quan
parlem d'una forma de maltractament que se sustenta en una
relació perversa. Aquest assetjament conegut per mobbing,
no descriu una nova forma de patiment. L'únic element
nou que la caracteritza de forma específica respecte
d'altres és el context en què es dóna.
LAM
no és l'ansietat o la depressió derivats de
l'estrès motivat per canvis en la política d'empresa,
ni l'estrès originat per desacords, ni el neguit causat
per un superior exigent i desconfiat, ni la ràbia que
pot suscitar un company de feina irresponsable
Aquests
són exemples evidents de casos de malestar en relació
al lloc de treball i dels quals es pot parlar i trobar solucions.
L'AM és una relació de maltractament que recolza
en la perversió de qui maltracta, que té lloc
en el context laboral i davant la qual la resta del grup sol
adoptar una actitud passiva o d'aliança amb l'agressor.
La
relació patològica, en moltes ocasions, ja existia
abans que l'AM es fes evident, perquè des del principi
de la relació el maltractador no ha viscut la persona
agredida com a subjecte sinó com a objecte i no n'accepta
cap criteri propi o diferència. El maltractament es
materialitza a partir d'un desacord o un no, per exemple.
Però el desencadenant pot ser d'un ordre ben diferent
un embaràs, que suposarà una baixa, un dol...
És a dir, quan la víctima expressa unes prioritats
que no comparteix l'agressor. Això provoca sentiments
negatius al maltractador i, a partir d'aquest moment, es dedicarà
en cos i ànima a fer la vida impossible a la víctima.
En
una primera fase, l´agressió es manifesta en
el pla no verbal mitjançant desqualificacions subtils,
ignorant la víctima, intentant crear-li confusió
amb missatges contradictoris, distorsionant el significat
de les seves accions a fi d'anar-li generant inseguretat i
posar-la en evidència davant la resta del grup. Per
tant, és molt difícil poder portar el conflicte
a nivell verbal. La víctima es desorienta, pot negar
el fet real del maltractament o intentar entendre la situació
parlant del conflicte amb qui l'agredeix. Però en un
primer moment no se'n sortirà, perquè les regles
del joc, d'entrada, són les del maltractador. Més
endavant, quan la situació es fa evident, la persona
agredida sentirà vergonya per no saber-se defensar
i s´anirà indignant. Pot ser que passi a l'atac
o que faci símptomes com deprimir-se o somatitzar.
Tot serà utilitzat pel maltractador. També pot
ser que, en el moment que la víctima reacciona, el
maltractador s´indigni i se senti impulsat a passar
a l'acció amb agressions verbals evidents. Al mateix
temps sol intentar descontextualitzar la reacció de
la persona agredida buscant l'aliança de la resta del
grup.
Què
li passa a l´agressor que estem descrivint?
Generalment
es tracta de persones a qui la seva realitat no els satisfà
i necessiten l'admiració dels altres, no el reconeixement
que seria una necessitat sana. És molt difícil
que demani ajut, perquè això seria reconèixer
les seves dificultats.
I
què li passa a l'agredit?
En
general es tracta de persones autoexigents, responsables i
amb tendència a culpabilitzar-se i que fan la seva
feina amb eficàcia i iniciativa. En general tenen una
bona acceptació de lentorn del qual necessiten
el reconeixement, moltes vegades en excés, per compensar
la seva tendència a l´autorecriminació.
Podríem dir que dins l'agredit hi ha un fons depressiu
que l´agressor s´espavila molt bé a despertar.
En
contraposició a la impossibilitat de canviar que té
l'agressor, és important remarcar que l'agredit pot
acceptar ajut i introduir canvis. Assumint la realitat, podrà
buscar solucions més favorables i adequades per acabar
amb l'assetjament moral.
http://www.centreemilimira.com/default.aspx?lang=ca&it=articles&sit=13
|