L'assetjament moral en el lloc de treball

Laura Fernàndez Gesalí

Ens referim a assetjament moral (AM) en el lloc de treball quan parlem d'una forma de maltractament que se sustenta en una relació perversa. Aquest assetjament conegut per mobbing, no descriu una nova forma de patiment. L'únic element nou que la caracteritza de forma específica respecte d'altres és el context en què es dóna.

L‘AM no és l'ansietat o la depressió derivats de l'estrès motivat per canvis en la política d'empresa, ni l'estrès originat per desacords, ni el neguit causat per un superior exigent i desconfiat, ni la ràbia que pot suscitar un company de feina irresponsable… Aquests són exemples evidents de casos de malestar en relació al lloc de treball i dels quals es pot parlar i trobar solucions. L'AM és una relació de maltractament que recolza en la perversió de qui maltracta, que té lloc en el context laboral i davant la qual la resta del grup sol adoptar una actitud passiva o d'aliança amb l'agressor.

La relació patològica, en moltes ocasions, ja existia abans que l'AM es fes evident, perquè des del principi de la relació el maltractador no ha viscut la persona agredida com a subjecte sinó com a objecte i no n'accepta cap criteri propi o diferència. El maltractament es materialitza a partir d'un desacord o un no, per exemple. Però el desencadenant pot ser d'un ordre ben diferent un embaràs, que suposarà una baixa, un dol... És a dir, quan la víctima expressa unes prioritats que no comparteix l'agressor. Això provoca sentiments negatius al maltractador i, a partir d'aquest moment, es dedicarà en cos i ànima a fer la vida impossible a la víctima.

En una primera fase, l´agressió es manifesta en el pla no verbal mitjançant desqualificacions subtils, ignorant la víctima, intentant crear-li confusió amb missatges contradictoris, distorsionant el significat de les seves accions a fi d'anar-li generant inseguretat i posar-la en evidència davant la resta del grup. Per tant, és molt difícil poder portar el conflicte a nivell verbal. La víctima es desorienta, pot negar el fet real del maltractament o intentar entendre la situació parlant del conflicte amb qui l'agredeix. Però en un primer moment no se'n sortirà, perquè les regles del joc, d'entrada, són les del maltractador. Més endavant, quan la situació es fa evident, la persona agredida sentirà vergonya per no saber-se defensar i s´anirà indignant. Pot ser que passi a l'atac o que faci símptomes com deprimir-se o somatitzar. Tot serà utilitzat pel maltractador. També pot ser que, en el moment que la víctima reacciona, el maltractador s´indigni i se senti impulsat a passar a l'acció amb agressions verbals evidents. Al mateix temps sol intentar descontextualitzar la reacció de la persona agredida buscant l'aliança de la resta del grup.

Què li passa a l´agressor que estem descrivint?

Generalment es tracta de persones a qui la seva realitat no els satisfà i necessiten l'admiració dels altres, no el reconeixement que seria una necessitat sana. És molt difícil que demani ajut, perquè això seria reconèixer les seves dificultats.

I què li passa a l'agredit?

En general es tracta de persones autoexigents, responsables i amb tendència a culpabilitzar-se i que fan la seva feina amb eficàcia i iniciativa. En general tenen una bona acceptació de l‘entorn del qual necessiten el reconeixement, moltes vegades en excés, per compensar la seva tendència a l´autorecriminació. Podríem dir que dins l'agredit hi ha un fons depressiu que l´agressor s´espavila molt bé a despertar.

En contraposició a la impossibilitat de canviar que té l'agressor, és important remarcar que l'agredit pot acceptar ajut i introduir canvis. Assumint la realitat, podrà buscar solucions més favorables i adequades per acabar amb l'assetjament moral.

http://www.centreemilimira.com/default.aspx?lang=ca&it=articles&sit=13

 

Index Català

Acoso Moral