| Mobbing':
ser patró i creure's l'amo
Juli
Fernàndez Blasi
Secretari
d'Organització. Partit Verds d'Andorra
Ja
fa un any que vaig començar amb molta il.lusió
el fet de representar els treballadors i treballadores dins
del consell d'administració de la CASS, i també
a rebre totes aquelles persones que volguessin veure'm a fi
de compartir i intentar resoldre els neguits, els problemes
i els dubtes relacionats amb la Seguretat Social.
Realment,
l'experiència ha estat molt positiva i encara que algunes
de les consultes tenen poca cosa a veure, directament, amb
la Seguretat Social, sí que ho han estat amb relació
a temes socials i laborals, competències que, per solucionar-les,
han d'anar a parar al Ministeri de Salut i Benestar Social
i també al Departament de Treball del Ministeri d'Interior.
M'agradaria
fer una reflexió oberta precisament sobre el tema de
l'aspecte laboral per intentar animar les persones que ja
fa molts anys que treballen en una empresa (34 anys, per exemple)
i que es veuen abocades a una pressió covarda i vil,
mancada de valors humans, anomenada mobbing, amb la qual es
pretén rebaixar l'autoestima del treballador o treballadora
que ha lluitat dia a dia per seguir endavant. I tot això
a canvi d'un salari per viure, per provocar-li l'autoacomiadament.

Aquesta
mala pràctica anomenada mobbing és el primer
pas per tal de desemmascarar la manca d'escrúpols de
qui ho promou i també dels qui segueixen el joc per
intentar acomiadar aquella persona que ha estat fidel al seu
lloc de treball durant tota una vida, que ha col.laborat a
enfortir el capital humà de l'empresa a fi d'estalviar-se
les despeses que, segons marca la Llei, s'han de pagar.
També
cal dir prou a aquell qui creu que és l'amo i que actua
sense sentiments, guiat per l'amargor de la seva frustració
personal, tal com un mirall que no el deixa veure més
enllà i que fa molt de temps que ha perdut totes aquelles
qualitats humanes des d'aleshores. Creure que s'és
l'amo en lloc del patró el fa actuar d'aquesta manera,
perquè la ceguesa el fa incapaç de distingir
aquests dos termes. Tant de bo hagués assimilat, de
la saviesa de la vida, les virtuts que calen per comprendre
que, afortunadament, els amos van desaparèixer alhora
que ho va fer l'esclavitud. Els patrons, els veritables patrons,
mai no s'han vist amos dels empleats.
És
llastimós que la víctima de l'assetjament laboral
caigui en la trampa d'aquest maltractador i cedeixi a la voluntat
de qui creu que és l'eix del món i que fa el
contrari d'allò que hauria de fer essent patró:
complir la Llei laboral i, sobretot, la llei que el fa persona.
He
intentat encoratjar tothom qui m'ha vingut a veure perquè
parli d'aquest assumpte i els he dit que segueixin endavant,
que no cedeixin gens ni mica (ni psicològicament ni
materialment) en allò que els correspon i, sobretot,
que no permetin que la seva autoestima quedi minvada per l'actuació
de qui es creu amo de la vida i dels seus empleats, perquè
estic segur que la justícia de la vida tard o d'hora
posarà les coses al seu lloc, i oferirà més
amargor i frustració per a tot aquell que ha dedicat
molt de temps a jugar amb el pa dels altres.
No
obstant això, hi voldria afegir que els veritables
patrons rebutgen les actuacions de mobbing, igual que hi ha
una gran part de treballadors que defensen l'empresa que els
dóna estabilitat i que els assegura un plat a taula.
No sóc dels qui pretenen generalitzar gratuïtament
ni dels qui van en contra dels empresaris o dels treballadors
perquè tal com diu la dita: De porc i de senyor, se
n'ha de venir de mena. Ara, un any després de l'inici
de la tasca amb què em vaig comprometre, em sento amb
més força i il.lusió per treballar i
per intentar ajudar totes aquelles persones que vulguin compartir
els neguits, problemes o dubtes.
D'aquesta
manera, aconseguirem una societat més humana i més
justa, en la qual cadascú se sentirà orgullós
d'haver actuat amb respecte.
©
2007 Juli Fernàndez Blasi
Secretari d'Organització del Partit Verds d'Andorra
i Membre del Consell dAdministració de la CASS.
Nota:
Aquest article va aparèixer publicat a el El Periòdic
d'Andorra el dia 8 d'agost de 2007 en la secció Tribuna
|