Aquest acaçament és més probable en organitzacions relativament tancades, la cultura de les quals considera el poder i el control com valors prioritaris sobre la productivitat. Per això, dintre de l’àmbit laboral, sembla que es dóna amb més freqüència en universitats, hospitals i ONGs, malgrat que cap entitat pública o privada, siga exclosa del problema.

Les característiques de l’acaçador/a són ben descrites pels estudiosos sobre la matèria. Es tracta de persones mediocres amb trastorns de la personalitat caracteritzades per l’exacerbació de tendències repetitives i imitatives, apropiació dels signes externs de creativitat i mèrit, ànsia de notorietat que pot arribar a la impostura, i, sobre tot, intensa enveja cap a l’excel·lència aliena, que procura destruir amb tots els mitjans al seu abast.

La psiquiatra M. F. Hirigoyen perfila l’acaçador/a com un/a "pervers/a narcisista" sense possibilitat de tractament psiquiàtric, degut a la seua tendència a la falsedat i mentida compulsiva i a la incapacitat per a reconèixer les seues actuacions.

Les principals maniobres que l’acaçador/a utilitza per a l’acaçament psicològic de la seua víctima són aquestes:

1 – Sotmetre-la a acusacions o insinuacions malèvoles, sense permetre-li defensar-se o expressar-se.

2 - Aïllar-la dels seus companys, privar-la d’informació, interrompre o bloquejar les seues línies de comunicació.

3 – Desconsiderar i invalidar el seu treball; distorsionar o tergiversar les seues activitats i comentaris; i atribuir-li motivacions espúries o vergonyants.

4 – Desacreditar el seu rendiment, dificultar l’exercici de les seues funcions, ocultar els seus assoliments i èxits; i difondre, fora de context, totes les seues errades, tant reals com aparents.

5 – Comprometre la seua salut, física i psíquica, mitjançant una constant pressió estressant que afavoreix les alteracions depressives, psicosomàtiques i actes de fugida que poden arribar fins a la renúncia brusca al lloc de treball o al suïcidi.

Aquest és el perfil i les actuacions de l’acaçador/a, però cal deixar constància que l’acaçador/a no actua sol, sinó amb la col·laboració i permissibilitat de la resta del personal de l’organització. Així la persecució psicològica es desenvolupa enmig d’un sorprenent silenci i inhibició dels observadorEs, que plenament conscients de l’abús i injustícia, s’abstenen d’intervenir; siga per complicitat implícita amb el pla d’eliminació de la persona acaçadora, siga per por a convertir-se ells mateixos en objecte de represàlia de qui acaça.

A més, no és gens infreqüent que individus ambiciosos i d’escassa vàlua professional, aprofiten l’ocasió, que els afavoreix, i col·laboren activament amb la persona acaçadora; doncs, aquesta situació, comporta l’eliminació d’una competició de més alta qualificació

Esperem que aviat el Govern prenga les mesures oportunes al respecte, de forma que les persones acaçades puguen recórrer a la imparcialitat i efectivitat des Tribunals de Justícia; i deixen de perdre el temps i la salut apel·lant a instàncies superiors dins de la seua pròpia organització o institució; que, malauradament, com l’experiència ha demostrat en molts casos, actuen amb una manifesta i evident parcialitat en benefici de l’acaçador/a.

I no oblideu que, malauradament, hi ha acaçament moral actiu i també passiu, és, per això, que trobareu acaçadorEs, tant per acció, com per omissió; i que el millor remei contra l'acaçament moral és la solidaritat de totEs amb la víctima.

Universitat Jaume I
http://www.ste.uji.es/old/mobbing/indexmobbing.htm